dilluns, 17 de setembre del 2012

El teatre, la música i la dansa a Catalunya.

Bon dia a tothom!

Uf! Ja feia dies que no donava senyals de vida pel blog, oi? I és que he estat bastant més ocupat del que intuïa a una de les entrades passades. És cert que amb la visita d'una molt bona amiga de Marsella, m'he pres unes minivacances però després han passat esdeveniments de tot tipus (alguns molt tristos) i fins avui no he pogut tornar.

Hi ha novetats i és per això que edito aquesta entrada que tenia a la safata d'"esborranys" per continuar aquesta nova etapa de la meva preparació cap a l'obtenció de l'habilitació de guia de turisme oficial de Barcelona. Iei!

Així doncs, som-hi! Avui parlem de teatre. I per donar cinc cèntims sobre la situació actual he recuperat aquest reportatge del programa VAF que tracta l'afectació de la crisi i de les retallades al teatre català: Més crisi, més teatre. És un reportatge d'inicis de 2012 i em sembla que força optimista (que s'hauria de revisar potser a la baixa amb la política de pujada d'impostos que serà efectiva a partir de setembre, és a dir, des de ja!) però que explica molt bé quins són els elements d'aquesta indústria i els seus reptes. I si afegim l'opinió d'un dels actors i directors de teatre més destacats del panorama teatral català? Aquí teniu el comentari de Josep Ma. Pou:



I ara canviem de tema i escoltem una miqueta de música, és clar que sí! He fet uns dies de vacances però molt ben aprofitats. Diumenge 1 de setembre vaig fer una escapada a El Vendrell i a la platja de Sant Salvador, que pertany al mateix municipi del Baix Penedès. Imagineu de quin músic genial i universal català parlo amb aquestes dades? Us penjo 3 fotos perquè acabeu de pensar la vostra resposta:

"Nu femení" de Josep Llimona
Vista de l'edifici des de la platja

Vista aèria dels jardins i pati ppal. de la vil·la museu de Pau Casals
I tant que sí!, em refereixo a Pau Casals! Va ser tota una descoberta visitar el seu poble natal, el Vendrell, i la seva vil·la museu a Sant Salvador. El recorregut del museu narra mitjançant documents sonors i audiovisuals tota la vida d'aquest violoncel·lista tan compromès amb el seu país i els drets humans universals. Justament aquests dies el programa de TV3 "Sense ficció" tracta la figura d'aquest català des de la vessant més social i política. Mentre no es fa públic el documental sencer, penjo el tràiler:


Aquí teniu l'enllac a l'emissió completa.

Tampoc no m'oblido que, per completar aquesta entrada segons diu el títol, hauré de fer un comentari sobre la dansa. No hi patiu que hi penso! Però serà per més endavant.

1 abraçada ben forta a tothom!

(Acabo de descobrir com poder insertar música al blog i no me n'he pogut estar. Aquí penjo el tema "Corren" de Gossos amb la col·laboració de Macaco. Que bé que sona nois!) (Ara, please, no em demaneu explicacions sobre la foto que acompanya el "player")

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

GRACIAS por dejar un comentario en mi blog. Lo único que te pido es repeto y educación. Y que tus comentarios sean pertinentes. Mucha suerte.