Museu de la Música.

Bona tarda!

Aquest matí he visitat el Museu de la Música de Barcelona. I des d'ara el reivindico! I també la Ma. José, la nostra guia (et felicito perquè has fet un guiatge rigorós, atent a l'interès i curiositat del grup i carinyós pel que fa al tracte amb el Iago).

Em fa l'efecte (i la Ma. José m'ho ha confirmat) que aquest museu no és gaire conegut, tot i el nombre i valor de les peces que s'hi exhibeixen (unes 500!!! de totes les èpoques, països i cultures del món). Pel que sembla, la seu ha passat per diversos indrets de la ciutat (si no m'equivoco, l'última seu va ser el Palau Baró de Quadras -actual Casa Àsia) fins arribar a l'Auditori.

Com deia, el grup de curiosos d'avui estava format solament per 5 adults i un nen (el Iago ha demostrat ser un nen molt espavilat i intel·ligent) i això ens ha permès rebre un tracte i una atenció més que personalitzada. Us resumeixo què hem vist:

1. La presentació i introducció s'ha fet al "Bosc de la música" (on hi ha tota una pila d'instruments en vitrines tubulars) i a l'espai audiovisual dels "Orígens comuns de la nostra música".
2. A continuació, hem conegut la música barroca mitjançant el clavicèmbal i la seva evolució cap al piano, ja a la part del classicisme.
3. I per últim, la música d'avui dia feta ja amb ajuda de l'electricitat, l'àudio "Visca la música" i una invitació a tocar alguns instruments a la "Sala d'interactius": quina passada tocar el violoncel·lo i l'arpa!

La Ma. José no ha entrat en detalls perquè no entrava dins el recorregut però també ha fet esment, és clar, de la sala dels músics catalans (al meu entendre, massa petita i força reductora) i de la part dedicada a la guitarra.

Sabíeu que aquest museu és l'únic públic de tot l'estat (espanyol)?! No obstant això, no se'l coneix gaire, com deia abans, potser per la falta de cultura i tradició musicals. Res a veure amb el que passa a d'altres capitals europees com París, Brusel·les o Munich.

Així doncs, intentem canviar això amb una visita al Museu de la Música. Realment val la pena, i tant que sí!

Espero que aquesta presentació us acabi d'animar.

  

A reveure!