1a. prova: test de 120 preguntes.

Hola a tothom!

Acabo de tornar de Barcelona després d'haver fet la 1a. prova obligatòria i eliminatòria del procés selectiu per obtenir l'habilitació de guia de turisme.

Ara que tinc encara el cap "fresc", vull comentar les meves impressions sobre com ha anat el matí:

a) 1er. de tot voldria dir que penso que obtindré L'APTE per passar a la 2ona. prova. Siguem OPTIMISTES. I tant! Confio en els càlculs que he fet: he respost 85 preguntes de les 120 i calen 65 punts. Cada pregunta encertada equival a 1 punt, no respondre ni suma ni resta i l'error resta 0.5 si la pregunta és del tipus "Vertader o Fals" i 0.25 si és de "selecció múltiple de 4". Crec que no he fallat gaires i si ho he fet, espero que siguin de 0.25. Aiaiai! Això d'haver de fer càlculs per saber si en tindràs prou o no, considerar un marge d'error, etc... grgrgr.....no m'agrada gens. Deu ser perquè no hi estic acostumat.

b) Pel que fa al contingut, he de dir que el "nivell de mala fe" per confondre els examinands mitjançant formulacions o redactats alambicats (perquè s'entra en detalls o matisos potser irrellevants) ha estat acceptable. No he detectat cap pregunta escandalosa per aquest motiu: això ha estat bé. Tal i com pensava, la majoria de preguntes s'han referit al bloc B (80%) i la resta pertanyia als blocs A i C. Passo ara a relacionar les que recordo perquè m'han cridat l'atenció o no he sabut respondre:

• La Catedral de Solsona té una còpia de les "Homílies d'Organyà"?
• La capital de comarca del Baix Penedès: el Vendrell (aquesta l'he fallada i m'he confòs amb Vilanova i la Geltrú -Garraf-). Grgrgr!
• Tornabous és un poblat ibèric que es troba just enllà de les muralles d'Empúries?
• Els comtes de Barcelona es troben enterrats al Monestir de Pedralbes?
• Existeix el MAMT (Museu d'Art Modern de Tarragona)?
• Quin és el festival de música que no es fa a Catalunya però sí molt a prop de la frontera entre Catalunya i França?
• El ladí és una llengua romànica com el català? (aquesta ja l'havia vista un altre any, ja, ja, ja i no l'he resposta perquè tenia dubtes -no sé si riure o plorar-)
• Banyoles té un Museu memorial de l'Exili o similar?
• A quina comarca se situa l'acció de la novel·la "Soldados de Salamina" de Javier Cercas?
• Quin és l'ingredient bàsic de la Ratafia?
• Quan es mengen les coques de llardons?
• Quines són les diades castelleres més importants de la província de Tarragona?
• El pont del Diable de Martorell i la seva llegenda és única a aquest pont? Es conserva tot sencer?
• Esglèsies romàniques de planta rodona?
• El quadre "La batalla de Tetúan" de Marià Fortuny és el més gran del MNAC?
• A la Fundació Miró solament hi ha l'obra surrealista de l'autor?
• Les agències de viatge majoristes poden vendre a minoristes i al públic general?
• Quan se celebra la festa del Renaixement a Tortosa?
• I la de la cirera a on i en quins mesos?
• A quins aeroports aterren les companyies de baix cost?
• El Castell de Cadaqués entra dintre de la tríada daliniana?
• Josep Pla va escriure "Què hem menjat"? (Sí, sí, l'acabo de confirmar... bé, bé!)

Apa, ja veieu quin tipus de preguntes serveixen per "mesurar" els coneixements "necessaris" per passar la 1a. prova. Segurament que durant el dia d'avui m'acabaran sortint unes quantes més...però m'aturo aquí.

Per acabar aquesta entrada voldria dir que hi havia 3 models d'examen, que hem tingut 1 hora i 45 minuts per respondre i que els resultats, segons m'ha dit un supervisor, es donaran a conèixer a partir del 3 de desembre.

Alea iacta est!

Fins la propera!

Nociones básicas del guía turístico.

Buenos días:

Hace unas semanas tomé prestado de una de las bibliotecas de la diputación de Barcelona el libro Guía Turístico. Nociones básicas de Carles Vernet Saureu. Como tenía ganas de convencerme de que disponía de una bibliografía completa y actualizada para los temas del bloque A, me dije que quizás este libro podría ayudarme.

Esta mañana le he dedicado una lectura en diagonal a varios de sus capítulos y considero que muchos de ellos son interesantes y pueden ayudar en el estudio. Por si hay alguien interesado en hojearlo, le anoto someramente el índice:

1. Los países productores y receptores de turismo.
2. El turista. Sociología del ocio y del placer.
3. Tipos de servicio que pueden realizar los diferentes guías.
4. El perfil profesional del guía.
5. La formación del guía turístico en la sociedad del conocimiento.
6. La relación de las empresas contratantes con los guías.
7. La dinámica de grupo.
8. La psicología y el marketing turístico.
9. Los derechos del turista consumidor y sus deberes.
10. Las agencias de viaje.
11. Geografía general del turismo.
12. A modo de conclusión.

Es una tontería pero me ha reconfortado que Vernet mencione (sobre todo para el capítulo 3) a C. Picazo, al que me referí  en una de las 1as. entradas de este blog.

¡Ánimo para estos últimos días de estudio antes de la 1a. prueba!

Hasta la próxima.

De excursión por uno de los parques naturales de Cataluña.

¡Hola a todos!

Ayer con Jose hicimos un buen paseo por la montaña: anduvimos toda la mañana del Coll d'Estenalles a l'Obac (ida y vuelta) en el Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquí está el mapa de la ruta:



En total recorrimos 26 km. y resolvimos con éxito cómo rodear Castellsapera sin perdernos. No llovió pero sí hubo un poco de niebla a la ida. A la vuelta el tiempo mejoró y pudimos comprobar qué estupendas vistas se disfrutan de Montserrat, de la Mola y del Montcau.

De pasada aprovecho para mencionar cuáles son los parques naturales que hay en Cataluña actualmente:

Al analizar este tema es fácil confundirse con la terminología y por eso es necesario aclarar algunos conceptos y establecer una clasificación sencilla:

a) Si llevan el adjetivo nacional:

• Parques Nacionales. Son los espacios naturales de extensión relativamente grande, no modificados esencialmente por la acción humana, que tienen interés científico, paisajístico y educativo. La finalidad de la declaración es preservarlos de todas las intervenciones que pueden alterar su fisonomía, y la integridad y la evolución de los sistemas naturales. 
• Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

• Parajes naturales de interés nacional. Son los espacios o elementos naturales de ámbito medio o reducido que presentan características singulares por su interés científico, paisajístico y educativo, con el objetivo de garantizar su protección y la del entorno.
• Macizo del Pedraforca; Poblet; Albera y Pinya de Rosa.

b) Según el grado de intervención del hombre:

• Reservas naturales. Son los espacios naturales de extensión reducida y de considerable interés científico que son objeto de esta declaración para lograr preservar íntegramente el conjunto de ecosistemas naturales. Intervención humana=0.
• Reservas naturales del Delta del Llobregat.

• Parques naturales. Son los espacios naturales que presentan valores naturales cualificados, cuya protección se hace con el objetivo de conseguir la conservación de una manera compatible con el aprovechamiento ordenado de sus recursos y la actividad de sus habitantes. Intervención humana=moderada.
• Parque natural del Alt Pirineu; del Cadí-Moixeró; del Montseny; de la zona volcánica de la Garrotxa; dels Ports de Besseit en la serralada Prelitoral; de St. Llorenç del Munt i l'Obac; de Collserola; de la Montaña de Montserrat; de la Sierra de Montsant; de Cabo de Creus; de Montgrí, Islas Medas y Baix Ter; del Delta de l'Ebre; de los Aiguamolls de l'Empordà; (total=13)

(Definiciones establecidas según Parcs de Catalunya)

La demanda turística a Catalunya.

Bona tarda!

Un amic que també s'inicia en el sector del turisme em va preguntar sobre aquesta qüestió i vaig prometre-li que li respondria. Aprofito doncs l'avinentesa per també incloure aquesta informació al blog.

Abans de tot, comencem aclarint què es la demanda turística. Normalment es defineix la demanda turística com la quantitat de béns i serveis que estan disponibles per als turistes o el nombre de turistes que estan consumint aquests béns. (A mi em resulta més clar aquest 2on. concepte) Quines són les característiques de la demanda turística?

• A. La demanda és molt elàstica als canvis econòmics del mercat. Per exemple, els preus: un augment notori, generalment implica una baixa en el nombre de turistes.
• B. Sensible a les condicions sociopolítiques dels països i als canvis de moda en la destinació dels viatges: la inestabilitat sociopolítica (guerres, vagues, desordres), inhibeix els turistes a visitar un determinat lloc. Així s'explica, per exemple, la por d'alguns estrangers a visitar algun països d'Amèrica Llatina a causa de la inseguretat. 

Pel que fa a Catalunya i segons el Balanç turístic anual de l'any 2011, podem dividir aquesta demanda segons el seu origen en:

1. Turisme estranger.
2. Turisme de la resta de l'Estat.
3. Turisme català.

Pel que fa al  turisme estranger, cal dir que l'any 2011 Catalunya va rebre 13.727.758 turistes estrangers de primera destinació, un 4,4% més que un any abans, amb una estada mitjana de 8,2 pernoctacions/turista, superior a la de l’any passat (7,4). És la Comunitat Autònoma "NUMBER ONE": després vindrien les Canàries, les I.B., Andalusia i la C. Valenciana.

El turisme europeu ha generat el 88,0% del turisme estranger que ha rebut Catalunya, un percentatge similar al de l’any 2010 (88,8% sobre el total). França constitueix el principal mercat emissor, amb 3.834.977 turistes (27,9% del total), malgrat ha retrocedit la seva afluència amb relació a un any abans (-2,2%). A més, destaca el significatiu increment interanual del turisme rus i neerlandès (+43,3% i +29,3%, respectivament).

Les destinacions catalanes de litoral han rebut el gruix del turisme estranger i Barcelona s'ha erigit en la principal destinació. Els francesos són el que gasten més però els russos doblen els resultats del 2010. Extraordinària és la dada que diu que Japó encapçala el rànquing de la despesa mitjana diària amb 260,1 eur.

En referència al turisme de la resta de l'Estat, l’any 2011, Catalunya va rebre al voltant de 4,5 milions de turistes residents de la resta de l’Estat, un 12,3% més que un any abans. Madrilenys i aragonesos han estat els que més hi han viatjat, 956.464 (21,5% del total) i 780.710 (17,5% del total), respectivament. En relació amb 2010, Andalusia i la Comunitat de Madrid han estat les que més han crescut.

La seva despesa mitjana ha estat de 278,5 euros per turista i 47,3 euros per dia. Creix la despesa per turista (+2,4%), però cau la despesa diària (-2,5%). Els turistes de les Balears són els que major despesa han realitzat per turista (339,1 euros), malgrat s’ha reduït amb relació al 2010. Mentre que els turistes madrilenys són els que han fet més despesa diària (70,0 euros), i també són els que més l’han augmentat respecte un any abans.

Finalment, direm que el turisme català ha realitzat 27,2 milions de viatges arreu, un 4,9% més que un any abans. D’aquests, el 65,4% s’ha realitzat a Catalunya; el 22,1% a la resta de l’Estat, i el 12,5% restant a l’estranger. Creixen els viatges interns, tant al territori català com a la resta de l’Estat (+7,4% i +2,1%, respectivament), en detriment dels viatges a l’estranger, que han patit un descens del 2,6%.


El turisme català ha realitzat 5.383,3 milions d’euros de despesa turística arreu, un 5,1% menys que l’any 2010. D’aquesta, el 31,2% s’ha realitzat a Catalunya; el 30,9% a la resta de l’Estat, i el 37,9% restant a l’estranger.


Trobareu aquestes i més dades (i gràfics) al balanç que ha publicat la Generalitat i que us he "linkat" més amunt.

Fins la propera!

Comentaris sobre algunes pintures de Ramon Casas.

Bon dia a tothom!

Si heu visitat el meu blog amb certa freqüència, us haureu adonat que molts dels documents audiovisuals que hi afegeixo tenen el seu origen a TV3. Doncs bé, aquests dies he descobert Odissees, un nou programa conduït per l'Enric Calpena que presenta elements del patrimoni cultural i artístic (i també monumental) d'una forma dinàmica, entenedora, pedagògica i amb el suport de col·laboradors experts en la matèria.

Us dic ja que el 1er. programa (que es pot veure encara al servei A la carta) m'ha fascinat. Està dedicat a Ramon Casas, pintor modernista molt conegut pel quadre de què se'n parla: "La càrrega".

En menys de 30 minuts l'Enric viatja de Barcelona a Olot i Sitges per fer-nos un retrat personal i professional senzill i gens tècnic de l'autor.

Tan popular és aquest personatge que fins i tot té un gegant

Si ho he entès bé, "La càrrega" està datat del 1903 però fou pintat el 1899. M'atreveixo a dir que Casas va ser una mica oportunista pel fet de pintar uns fets socials que no ocorregueren realment en la data signada i que amb aquest quadre de denúncia pretenia guanyar un premi a París. Actualment es troba exposat al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot.

És curiosa l'anècdota que explica que el personatge que és al terra sigui el noi de Tona. Ara bé, no era pas tan noi aquest home popular tant a Tona com a Barcelona pel seu caràcter xerraire, tafaner i entremaliat.

"El garrote vil" és un altre dels quadres d'en Casas que havien de tenir "asunto" (missatge amb finalitat de denúncia) com també el "Corpus", que posa de manifest l'atemptat anarquista que es produí durant una processó a la sortida de l'església de Sta. Ma. del Mar.
 








Per últim, m'agradaria esmentar l'obra "La Sargantain", que és el retrat de la que va ser la seva amistançada Júlia Peraire. Actualment és al Cercle del Liceu i es veu que va ser una obra polèmica perquè allà mateix hi ha exposades altres retrats de dones de l'època però d'una classe social i estils de vida molt diferents dels d'aquesta noia jove i humil.

Desig i erotisme es desprenen de la mirada i els plecs d'aquest vestit groc

Gironamuseus: "Sis tresors, sis moments en la història de la ciutat"

Buongiorno a tutti!

Ieri mi sono iscrito alla visita con guida "Sis tresors, sis moments en la història de la ciutat" (trad. "Sei tesori, sei momenti nella storia della città") a Girona. Sono arrivato verso le 10.30, dopo un lungo viaggio in treno di più di 1 ora e mezza.

Non conoscevo Girona e neanche i musei più importanti e quindi questa è stata un'occasione che non potevo lasciare perdere. Vi scrivo sotto l'elenco dei musei visitati col tesoro scoperto e spiegato in dettaglio da uno esperto in ogni posto.

Alle ore 11 abbiamo incominciato il nostro percorso culturale nel Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona), che si trova nel bel monastero romanico de St. Pere de Galligants. Qui abbiamo incontrato la nostra simpatica guida Cristina e abbiamo visto il busto del dio Janus, una delle divinità più antiche e più importante di Roma, considerato il guardiano degli ingressi nelle case e nelle città, e a cui è stato dedicato il primo mese dell'anno: gennaio.

Dopo traversare la porta nord di "Sobreportes" e salire le scale della cattedrale, abbiamo fatto l'ingresso nel Museu d'Art de Girona, dove la sua direttrice ci ha mostrato il Martirologio di Usuardo, manoscritto del 1450, dallo stilo gotico detto internazionale. Il Martirologio copia la redazione che Usuardo finì nell’860, ed è stato ritoccato solo in parte per includere santi posteriori.

Poi ci siamo trasferiti nel prossimo Museu d'Història dels Jueus dove la sua direttrice, Sílvia Planas, ci ha parlato di une delle lapide, del suo epitafio e del suo complesso trasloco al museo. A notare che il quartiere ebraico di Girona ospitò fino al 1492 la più importante comunità giudaica catalana e che rimane uno dei meglio conservati in Europa e una delle attrazioni turistiche della città.

Il direttore del Museu d'Història de la Ciutat, sig. Miquel Riera, ci ha dato il benvenuto e ci ha meravegliosamente spiegato il tesoro più apprezzato della sua istituzione: il mosaico del circo. Si tratta di uno dei tre trovati a Can Pau Birol e se considera che fu creato nella seconda metà del s. III o inizi del IV dC. Il mosaico è grande perchè ha 7,08 m di lunghezza e 3,42 m di larghezza; è costituito da piastrelle policrome (disposte nel mezzo di una larga fascia di tema floreale con fiori, rami e foglie) e mostra una corsa delle bighe nel Circo Massimo a Roma.

La casa Masó è il luogo di nascita dell'architetto Rafael Masó i Valentí. Si trova al numero 29 della strada "Ballesteries", mantiene la memoria di diverse generazioni della famiglia ed è diventata un simbolo del "Noucentisme" a Girona. Non avevo ascoltato mai questo nome e devo ammetere che la visita al palazzo Masó vale la pena per farsi un'idea della Girona ricca del s. XIX.

Finalmente e con un po di ritardo rispetto de l'orario originale, verso le ore 13 abbiamo fatto l'ingresso all'ultimo dei musei del nostro percorso di oggi: il Museu del Cinema. Qua il suo giovane direttore, Jordi Pons, ci ha fatto vedere questo vecchio proiettore che sembra aver stato in uso al vecchio Teatro Cinema Albéniz di Girona tra il 1930 e il 1970. Il proiettore è stato dato alla città dai suoi proprietari, la famiglia Rega, nel 1987.

Avevo veramente voglia di conoscere meglio questo ultimo museo ma chiudevano le porte alle 3 e dopo questa passeggiata ero già un po stanco. Includo un video introduttivo del museo. Certamente vale la pena di visitare con calma. Ci ritornerò!

L'esplendor medieval de Manresa.

Bona tarda a tothom!

Recordeu que dies enrere havia dit que Manresa ben valia una visita única i amb temps? Doncs aquest matí ha estat l'ocasió de retornar-hi.

Mitjançant el web de turisme de Manresa vaig assabentar-me que avui dissabte feien una visita guiada pel casc antic amb la finalitat de conèixer el passat medieval de la ciutat. Sóc membre del Tr3sc i a més podia obtenir un 2x1 per només 7 eur. O sigui que no hi havia excuses!

En resum, vaig convèncer el meu germà i aquest matí hem fet el següent recorregut amb un grupet de 10 persones i una guia molt assenyada:

 

Hem començat l'itinerari al Museu Comarcal (just on hi ha l'oficina de Turisme) per contextualitzar el període històric i contemplar una maqueta de l'època. Tot seguit, hem sortit a l'exterior, hem caminat 5 min. i ens hem aturat a la Torre de Sobrerroca per entrar-hi i fer-se una idea dels espais i l'alçada màxima dels edificis de l'època. Després hem continuat pel c. Sobrerroca fins arribar a la Pça. Major (on hi ha la seu de l'actual ajuntament) i just darrere, la monumental basílica de la Seu: com m'ha agradat la seva grandària (en amplada i en alçada!) però sobretot els retaules gòtics del Sant Esperit de Pere Serra i de Sant Marc d'Arnau Bassa. La pedagogia de la guia ha estat decisiva per entendre'ls i saber apreciar-los. Finalment, hem tornat al centre per acabar el nostre itinerari al Centre d’Interpretació del Carrer del Balç. Aquí una sèrie d'audiovisuals ens han permès descobrir com era la Manresa del segle XIV. Pel que es veu, el c. del Balç i el carreró de les Bruixes a Cervera són els únics de tota Catalunya que es conserven del període medieval. (ara bé, a mi el de Manresa m'ha semblat més autèntic)

Han estat un matí i un migdia rodons: tracte excel·lent a l'oficina de Turisme, molt bona relació qualitat-preu per a la visita guiada (hem rebut una bosseta amb molta info i una gorra de regal) i, a més, hem pogut aprofitar un descompte del 10% per dinar a un restaurant del gremi d'hostalers. Per tot això, us ho dic ara: Manresa ben val la pena de descobrir!

Fins la propera!

Escapada por la Cataluña central.

¡Hola a todos!

Ayer miércoles 31 de octubre un par de amigos y yo decidimos salir a descubrir Catalunya yendo a visitar Cervera, Montfalcó Murallat, Calaf y Manresa.

Sabíamos que el tiempo no iba a ser muy bueno, que iba a hacer frío pero no iba a llover y, por suerte para nosotros, la previsión se cumplió e incluso lució el sol a mediodía. Aquí cuelgo en 1er. lugar, una cámara con la imagen de Cervera en tiempo real. Tiene su gracia, ¿no?


(Habiendo estado encima de la muralla, y vista la llanura que rodea la ciudad, me pregunto dónde está situada esta cámara...)

Y ahora os expongo el detalle de lo visitado:

0. Llegamos a Cervera en coche hacia las 10.30 am. Es absolutamente recomendable visitar el Centre d'Acollida Turística y ver el audiovisual sobre la Generalitat en su magnífica sala, que recrea simbólicamente el Parlament de Catalunya. Allí se puede desayunar y/o comer y, por supuesto, recabar información sobre la ciudad y alrededores. La atención que recibimos fue exquisita. ¡Felicidades!

1. Cervera, aparte del monumental edificio de la Universidad, cuenta con un casco antiguo y unas murallas muy fotogénicas. No pudimos visitar la iglesia gótica de Sta. Ma. pero sí pasear por su "Carrer Major" y adentrarnos incluso por el "Carreró de les Bruixes" y admirar y entender el significado de las figuras que lo adornan desde 1970.

Ménsula: Pieza de arquitectura, de decoración o de mobiliario adosada a un muro y sobresaliendo de él para servir de apoyo a algo.

2. Abandonamos Cervera y fuimos hasta el pueblo medieval amurallado de Montfalcó Murallat, en el municipio de les Oluges. Por lo general, está muy bien conservado y dispone de varios alojamientos de tipo rural, aparte de un restaurante de calidad. Me llamó la atención que se anunciase en un panel ad hoc que sólo guías autorizados por el municipio pueden dar explicaciones en el interior del recinto. ¿Afán recaudatorio?

3. Hacia las 15 horas tomamos el Eix Transversal hasta nuestra siguiente parada: Calaf. Comimos muy a gusto en un bar de la moderna "Pça. Barcelona '92" y subimos hasta la iglesia gótica de St. Jaume (¡Bravo Juan! Acertaste con el nombre). No pudimos ver el interior con detalle pero sí contemplarlo a través de la vitrina acristalada.

4. Al no abrir la oficina de turismo por la tarde y sentir que no había nada más por ver de interés, retomamos el Eix Transversal para, de camino de vuelta a Terrassa, hacer una paradita en Manresa. Como capital del Bages, se notaba un volumen de tráfico considerable en el centro. Ya se ponía el sol cuando dimos un pequeño paseo por la Rambla y el barrio antiguo.

Me quedé con ganas de conocer mejor Manresa y apreciar los itinerarios medieval y modernista. ¿Que mejor excusa que está para volver?

¡Hasta la próxima!